Se seleccione Full de càlcul del cost per exportar dades a un fitxer en format taula. Els textos de línia i els valors s'exporten en format delimitat per taules. També s'exporten les capçaleres de columna i el text a exportar. Aquest format és especialment adequat per al tractament de l'informe en programes de full de càlcul.
Seleccioni Tractament de textos per exportar l'informe a un fitxer en format text. L'informe s'exporta com apareix en la pantalla. Aquest format és especialment adequat per al tractament de l'informe en programes de tractament de textos.
Seleccioni Open Office per exportar l'informe a Calc. També s'exporten els nivells totals i els formats de l'informe. La taula de Open office utilitza els mateixos formats de cel·la que l'informe R/3 (inclusivament colors, subratllat, ratllat i formats de nombre). Aquesta opció només pot utilitzar-se si el sistema operatiu és Windows o Windows NT.
És possible configurar les opcions per a l'exportació d'informes a Calc seleccionant Configurar export a MS Calc...
Seleccioni Format HTML per exportar l'informe a un fitxer en format HTML (HyperText Markup Language). El sistema inicia automàticament el browser d'Internet per defecte (com Netscape Navigator o Microsoft Internet Explorer) i a continuació es visualitza l'informe utilitzant aquest browser. Totes les seccions de l'informe es converteixen en taula HTML. Si s'ha definit un text específic per a l'exportació, aquest text es visualitza al principi de la pàgina de l'informe. Si no és així, es visualitza la coberta de l'informe.
Seleccioni Format DBASE per exportar l'informe a DBASE o a un programa amb base de dades compatible.
Seleccioni Format WK1 per exportar l'informe en un format de full de càlcul Lotus. Es recomana que aquest format no s'usi per exportar l'informe al servidor de presentació.
* El nom de fitxer per exportar l'informe.
* Un programa que ha d'executar-se després de l'informe, s'exporta al servidor de presentació.
* Seleccioni Obrir fitxer si l'aplicació del PC ha d'obrir directament el fitxer de sortida.
* Seleccioni Paràmetres per a aplicació si desitja llançar l'aplicació del PC mitjançant paràmetres. Introdueixi els paràmetres en el camp d'entrada al costat de l'indicador.
Si en aquest camp s'introdueix &&, en executar el programa el sistema substitueix els caràcters && pel nom de fitxer actual (camp Nomeni de fitxer).
* Seleccioni Exportar només si únicament desitja exportar l'informe al servidor de presentació. El sistema no envia l'aplicació del PC.
* Si desitja exportar l'informe a Calc, és possible configurar les opcions per a l'exportació seleccionant Configurar export a MS Excel.
En la següent finestra de diàleg, es pot configurar les opcions d'exportació per a les columnes, línies i formats de nombres, com calgui.
En obrir un fitxer .rpw en Calc, es pot especificar si la finestra de diàleg que conté les opcions de Calc ha d'aparèixer cada vegada que s'obre l'arxiu. Si desitja que la finestra de diàleg aparegui, ha d'activar l'indicador Cridar diàleg durant export.
S'aconsella utilitzar la funció Verificar instal·lació per comprovar que tots els fitxers necessaris per a l'exportació des del Report Writer al Calc estan instal·lats en el PC. Si l'informe no s'exporta, pot ser a causa que alguns dels fitxers d'instal·lació necessaris es troben absents. Es pot localitzar qualsevol fallada d'instal·lació mitjançant aquesta funció.
jueves, 18 de noviembre de 2010
13. Com es pot copiar un full d'un llibre a un altre?
D'entrada, un llibre nou conté tres fulls: Hoja 1,Hoja 2 i Hoja 3. Per canviar de full, només fa falta fer clic sobre la pestanya corresponent.
Podeu canviar el nom dels fulls i també afegir fulls nous o eliminar-ne.
Per canviar el nom d'un full, situeu-vos a sobre la pestanya que l'identifica i feu clic amb el botó dret del ratolí. Al menú contextual, escolliu l'opció Cambiar nombre a la hoja. Al diàleg que s'obre, escriviu un nom nou per al full que estigui relacionat amb el seu contingut, i feu clic al botó Aceptar. També podeu canviar el nom al menú Formato | Hoja | Cambiar nombre.Per afegir un full nou, l'opció més ràpida és fer un clic a l'espai que hi ha a continuació de les pestanyes dels fulls, : s'obrirà un diàleg per afegir un full nou. També podeu fer clic amb el botó dret a la pestanya d'un full i, al menú contextual, escollir l'opció Insertar hoja. Una altra possibilitat és anar al menú Insertar | Hoja de cálculo. Al diàleg que s'obre, heu d'escollir on voleu que s'afegeixi el full nou.
Per canviar l'ordre dels fulls de càlcul, feu clic amb el botó dret a la pestanya amb el nom del full, al menú contextual, escolliu l'opció Mover/Copiar hoja. Al diàleg Desplazar/Copiar hoja, indiqueu què voleu fer, moure o copiar el full, i on voleu situar-lo. També hi podeu accedir des del menú Editar | Hoja.
Podeu canviar el nom dels fulls i també afegir fulls nous o eliminar-ne.
Per canviar el nom d'un full, situeu-vos a sobre la pestanya que l'identifica i feu clic amb el botó dret del ratolí. Al menú contextual, escolliu l'opció Cambiar nombre a la hoja. Al diàleg que s'obre, escriviu un nom nou per al full que estigui relacionat amb el seu contingut, i feu clic al botó Aceptar. També podeu canviar el nom al menú Formato | Hoja | Cambiar nombre.Per afegir un full nou, l'opció més ràpida és fer un clic a l'espai que hi ha a continuació de les pestanyes dels fulls, : s'obrirà un diàleg per afegir un full nou. També podeu fer clic amb el botó dret a la pestanya d'un full i, al menú contextual, escollir l'opció Insertar hoja. Una altra possibilitat és anar al menú Insertar | Hoja de cálculo. Al diàleg que s'obre, heu d'escollir on voleu que s'afegeixi el full nou.
Per canviar l'ordre dels fulls de càlcul, feu clic amb el botó dret a la pestanya amb el nom del full, al menú contextual, escolliu l'opció Mover/Copiar hoja. Al diàleg Desplazar/Copiar hoja, indiqueu què voleu fer, moure o copiar el full, i on voleu situar-lo. També hi podeu accedir des del menú Editar | Hoja.
12. Què són els atributs de la cel·la? Què ens permeten modificar?
Podeu fer que l'aparença d'una cel·la canviï d'acord al valor que conté, pot ser d'utilitat si esteu usant KSpread per a seguir la pista de les vostres despeses d'allotjament i voleu ressaltar qualsevol element major que, diguem, mil euros.
Per a fer-ho seleccioneu les cel·les i després escolliu des del menú . Això us mostrarà la caixa de diàleg Atributs condicionals de cel·la, a on podreu fer que el tipus de lletra i el color d'una cel·la canviï quan el valor compleixi una o més condicions. Tingueu present que les condicions segona i tercera tan sols seran aplicades si les condicions prèvies no es compleixen.
Useu -> des del menú per a netejar qualsevol atribut condicional de les cel·les seleccionades.
Per a fer-ho seleccioneu les cel·les i després escolliu des del menú . Això us mostrarà la caixa de diàleg Atributs condicionals de cel·la, a on podreu fer que el tipus de lletra i el color d'una cel·la canviï quan el valor compleixi una o més condicions. Tingueu present que les condicions segona i tercera tan sols seran aplicades si les condicions prèvies no es compleixen.
Useu -> des del menú per a netejar qualsevol atribut condicional de les cel·les seleccionades.
11.Què és un filtre? Quins tipus de filtres coneixes i quines són les seves diferències?
Hi ha certes ocasions en les quals en utilitzar un full de càlcul tenim moltes dades llistades, però solament desitgem poder observar alguns d'ells que tinguin certes característiques. Per a ells en Calc tenim l'opció Autofilter la qual posarà en els encapçalats de les columnes una opció per escollir els elements que es repeteixen en aquesta columna i així reduir la vista a certs elements que desitgem consultar.
A diferència del filtre predeterminat, que tan sols admet tres condicions (obsolet, des de la versió 3, ja es disposen de vuit criteris), un filtre especial suporta fins a vuit condicions de filtre. Els criteris per a un filtre especial s'emmagatzemen en un rang de cel·les d'una fulla. El primer pas per crear un filtre especial serà introduir els criteris de filtre en el full de càlcul.
1. Escull un rang de cel·les buit en el document de Calc. Aquest rang pot estar en qualsevol fulla del document (a diferència d'Excel, els criteris de la qual per al filtre avançat, han d'estar en la pròpia fulla de les dades).
2. Duplica els encapçalats de columna de l'àrea que va a ser filtrada a l'àrea que contindrà els criteris de filtre. Tingues molt present que un espai de més en els noms dels encapçalats pot fer que no funcioni correctament el filtre, així que, encara que pots escriure'ls manualment, el més segur és que ho facis mitjançant Copiar i Pegar. No és imprescindible escriure tots els encapçalats, n'hi ha prou amb els quals hagis d'utilitzar com a criteri.
3. Ara, introdueix els criteris de filtre sota els encapçalats de columna. El criteri en cada cel·la d'una fila es connecta amb I lògic (AND). Els criteris en files diferents estan connectats amb un O lògic (OR).
A diferència del filtre predeterminat, que tan sols admet tres condicions (obsolet, des de la versió 3, ja es disposen de vuit criteris), un filtre especial suporta fins a vuit condicions de filtre. Els criteris per a un filtre especial s'emmagatzemen en un rang de cel·les d'una fulla. El primer pas per crear un filtre especial serà introduir els criteris de filtre en el full de càlcul.
1. Escull un rang de cel·les buit en el document de Calc. Aquest rang pot estar en qualsevol fulla del document (a diferència d'Excel, els criteris de la qual per al filtre avançat, han d'estar en la pròpia fulla de les dades).
2. Duplica els encapçalats de columna de l'àrea que va a ser filtrada a l'àrea que contindrà els criteris de filtre. Tingues molt present que un espai de més en els noms dels encapçalats pot fer que no funcioni correctament el filtre, així que, encara que pots escriure'ls manualment, el més segur és que ho facis mitjançant Copiar i Pegar. No és imprescindible escriure tots els encapçalats, n'hi ha prou amb els quals hagis d'utilitzar com a criteri.
3. Ara, introdueix els criteris de filtre sota els encapçalats de columna. El criteri en cada cel·la d'una fila es connecta amb I lògic (AND). Els criteris en files diferents estan connectats amb un O lògic (OR).
Com es pot immobilitzar una columna? Com es pot amagar una fila? Com es poden fusionar les cel·les?
-Immobilitzar una columna
Per immobilitzar contingut dintre una fulla de calcul com per exemple el titol seleccionem la fila o la columna inmediatament posterior a la que volem deixar fixe amen al menu finestra i seleccionem la opció de congelar.
-Com amagar una serie de files o columnes:
1.-Seleccionar les files o les columnes que vols amagar.
2.-Cliques el botó dret del ratolí / Ocultar
Si vols habilitar-les:
1.-Selecciones la primera i la ultima columna o fila.
2.-Cliques el botó dret del ratolí / Mostrar
Fusionar cel·les
Converteix les cel·les seleccionades en una de sola tot conservant-ne el contingut. Cal primer seleccionar les cel·les a fusionar.
Menú contextual: Cel·la |Fusiona
Menú Taula: Taula|fusiona les cel·les
Barra d'eines Taula: Fusiona les cel·les
Per immobilitzar contingut dintre una fulla de calcul com per exemple el titol seleccionem la fila o la columna inmediatament posterior a la que volem deixar fixe amen al menu finestra i seleccionem la opció de congelar.
-Com amagar una serie de files o columnes:
1.-Seleccionar les files o les columnes que vols amagar.
2.-Cliques el botó dret del ratolí / Ocultar
Si vols habilitar-les:
1.-Selecciones la primera i la ultima columna o fila.
2.-Cliques el botó dret del ratolí / Mostrar
Fusionar cel·les
Converteix les cel·les seleccionades en una de sola tot conservant-ne el contingut. Cal primer seleccionar les cel·les a fusionar.
Menú contextual: Cel·la |Fusiona
Menú Taula: Taula|fusiona les cel·les
Barra d'eines Taula: Fusiona les cel·les
9. Quins tipus de controls coneixes? Quina és la utilitat de cadascun d'ells?
Fulles, files i columnes poden amagar-se o mostrar-se a través dels sub-menus o del menú Format. Mentre els elements estan amagats, ni estan visibles ni imprimibles, però es poden seleccionar per copiar si selecciones al voltant dels elements.
Per exemple, si la columna B està amagada, es copia quan selecciones columnes A i C. Quan la necessites una altra vegada, pots revertir el procés, i mostrar els elements una altra vegada.
Les cel·les individuals es poden amagar o mostrar amb Format > Cel·les > Protecció de Cel·la.
No obstant això, si estàs contínuament amagant i mostrant les mateixes cel·les, pots fer-ho més fàcilment creant grups de contorn, que afegeixen una sèrie de controls per amagar i mostrar les cel·les en el grup que són fàcils d'usar i sempre disponibles.
Si els continguts de les cel·les tenen un patró regular, tal com quatre cel·les seguides d'un total, podem usar Dades > Esquema > Automàtic perquè Calc afegeixi controls de contorn basats en el patró.
D'una altra manera, podem establir grups de contorn manualment seleccionant les cel·les per grups, després triem Dades > Esquema > Agrupar en els menus de Calc.
La finestra de Grup ens dóna una possibilitat d'agrupar les cel·les seleccionades per files i columnes. Quan tanquem la finestra, els controls del grup de contorn són visibles tant entre les files com les capçaleres de les columnes i les vores de la finestra d'edició.
Els controls s'assemblen a l'estructura d'arbre d'un directori d'arxius en aparença, i es poden ocultar seleccionant Dades > Esquema > Amagar detalls. Són estrictament per usar en línia, i no imprimeixen.
Els controls bàsics de perfils tenen més o menys símbols al principi del grup per mostrar o ocultar cel·les ocultes.
No obstant això, si un o més grups marcats són niats en un altre, els controls tenen botons numerats per amagar els diferents nivells del grup.
Si no necessitem més un grup, col·loquem el cursor del ratolí en qualsevol cel·la en el mateix i seleccionem Dades > Esquema > Desagrupar
Per exemple, si la columna B està amagada, es copia quan selecciones columnes A i C. Quan la necessites una altra vegada, pots revertir el procés, i mostrar els elements una altra vegada.
Les cel·les individuals es poden amagar o mostrar amb Format > Cel·les > Protecció de Cel·la.
No obstant això, si estàs contínuament amagant i mostrant les mateixes cel·les, pots fer-ho més fàcilment creant grups de contorn, que afegeixen una sèrie de controls per amagar i mostrar les cel·les en el grup que són fàcils d'usar i sempre disponibles.
Si els continguts de les cel·les tenen un patró regular, tal com quatre cel·les seguides d'un total, podem usar Dades > Esquema > Automàtic perquè Calc afegeixi controls de contorn basats en el patró.
D'una altra manera, podem establir grups de contorn manualment seleccionant les cel·les per grups, després triem Dades > Esquema > Agrupar en els menus de Calc.
La finestra de Grup ens dóna una possibilitat d'agrupar les cel·les seleccionades per files i columnes. Quan tanquem la finestra, els controls del grup de contorn són visibles tant entre les files com les capçaleres de les columnes i les vores de la finestra d'edició.
Els controls s'assemblen a l'estructura d'arbre d'un directori d'arxius en aparença, i es poden ocultar seleccionant Dades > Esquema > Amagar detalls. Són estrictament per usar en línia, i no imprimeixen.
Els controls bàsics de perfils tenen més o menys símbols al principi del grup per mostrar o ocultar cel·les ocultes.
No obstant això, si un o més grups marcats són niats en un altre, els controls tenen botons numerats per amagar els diferents nivells del grup.
Si no necessitem més un grup, col·loquem el cursor del ratolí en qualsevol cel·la en el mateix i seleccionem Dades > Esquema > Desagrupar
8. Quina és la utilitat d'un escenari? Com es crea?
Un escenari és un conjunt de valors que guarda i pot substituir automàticament en el full de càlcul. Pot crear i guardar diferents grups de valors com a escenaris en un full de càlcul i després passar d'un escenari a un altre per veure els diferents resultats
Per crear un escenari:
- Eines ( Escenaris ).
- Fer clic a Afegeix.
- En el quadre Nom d'escenari, escriviu un nom per l'escenari (escenari: conjunt de valors d'entrada, al qual s'ha assignat un nom, que pot substituir-se en un model de full de càlcul.).4. En el quadre Cel canviants, introduïu les referències de les cel que desitgi canviar.Nota Per preservar els valors originals de les cel canviants, creeu un escenari que utilitzeu l'opció originals de les cel abans de crear escenaris que canviïn valors.5. En Protegir, seleccioneu les opcions que desitgi.6. Premeu D'acord.7. Al quadre de diàleg Valors de l'escenari, introduïu els valors que desitgi per a les cel canviants.8. Per crear l'escenari, feu clic a D'acord.9. Si voleu crear escenaris addicionals, feu clic de nou a Afegir i repetiu el procediment. Quan acabi de crear els escenaris, escolliu Acceptar i feu clic a Tanca en el quadre de diàleg Administrador d'escenaris.
Per crear un escenari:
- Eines ( Escenaris ).
- Fer clic a Afegeix.
- En el quadre Nom d'escenari, escriviu un nom per l'escenari (escenari: conjunt de valors d'entrada, al qual s'ha assignat un nom, que pot substituir-se en un model de full de càlcul.).4. En el quadre Cel canviants, introduïu les referències de les cel que desitgi canviar.Nota Per preservar els valors originals de les cel canviants, creeu un escenari que utilitzeu l'opció originals de les cel abans de crear escenaris que canviïn valors.5. En Protegir, seleccioneu les opcions que desitgi.6. Premeu D'acord.7. Al quadre de diàleg Valors de l'escenari, introduïu els valors que desitgi per a les cel canviants.8. Per crear l'escenari, feu clic a D'acord.9. Si voleu crear escenaris addicionals, feu clic de nou a Afegir i repetiu el procediment. Quan acabi de crear els escenaris, escolliu Acceptar i feu clic a Tanca en el quadre de diàleg Administrador d'escenaris.
7- Què és una taula dinàmica? Com es crea?
Una taula dinàmica és una taula de dades que s'utilitza per representar i analitzar dades. La diferència entre una taula de dades normal i una taula dinàmica és que l'última és interactiva, és a dir, es pot modificar l'aparença de la taula en funció de les dades que es volen analitzar.
Una Taula dinàmica es crea a partir d'una taula o base de dades que ja existeix. Per a crear-la, Excel obra una nova barra d'eines i un assistent.
Una Taula dinàmica es crea a partir d'una taula o base de dades que ja existeix. Per a crear-la, Excel obra una nova barra d'eines i un assistent.
6.Quines funcions coneixes? Pots posar un exemple de cadascuna d'elles?
-ARRELQ( ):ARRELQ(Arg): Retorna l'arrel quadrada del valor que prengui l'argument. Aquest ha de ser un valor numèric no negatiu.
-MCM( ):MCM(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el mínim comú múltiple dels arguments.
-MCD( ):MCD(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el màxim comú divisior dels arguments.
-MEDIANA( ):MEDIANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula el valor que ocupa la posició central dels valors representats pels arguments. Si el nombre d'arguments és parell, retorna la mitjana aritmètica dels dos valors que ocupen la posició central.
-MITJANA( ):MITJANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. En el càlcul s'ignoren les cel·les que continguin text.
-MITJANAA( ):MITJANAA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. Els textos de la mostra s'avaluen com a zero.
-PI( )-PI( ): Retorna el valor del número pi (3.141593…). Aquesta funció no fa servir arguments i, per tant, no s'ha d'escriure res al parèntesi.
-POTENCIA( ):POTENCIA(Ref1;Ref2): Retorna el valor de la potència que té com a base el valor del primer argument i, per exponent, el valor del segon argument.
-QUOCIENT( ):QUOCIENT(Ref1;Ref2): Retorna la part entera de la divisió entre els dos arguments. El primer valor representa el dividend i, el segon, el divisor.
-SUMA( ):SUMA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la suma dels arguments indicats al parèntesi.
-MCM( ):MCM(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el mínim comú múltiple dels arguments.
-MCD( ):MCD(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el màxim comú divisior dels arguments.
-MEDIANA( ):MEDIANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula el valor que ocupa la posició central dels valors representats pels arguments. Si el nombre d'arguments és parell, retorna la mitjana aritmètica dels dos valors que ocupen la posició central.
-MITJANA( ):MITJANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. En el càlcul s'ignoren les cel·les que continguin text.
-MITJANAA( ):MITJANAA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. Els textos de la mostra s'avaluen com a zero.
-PI( )-PI( ): Retorna el valor del número pi (3.141593…). Aquesta funció no fa servir arguments i, per tant, no s'ha d'escriure res al parèntesi.
-POTENCIA( ):POTENCIA(Ref1;Ref2): Retorna el valor de la potència que té com a base el valor del primer argument i, per exponent, el valor del segon argument.
-QUOCIENT( ):QUOCIENT(Ref1;Ref2): Retorna la part entera de la divisió entre els dos arguments. El primer valor representa el dividend i, el segon, el divisor.
-SUMA( ):SUMA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la suma dels arguments indicats al parèntesi.
5- Com podem validar les dades introduïdes en una cel·la?
-Situar el cursor a la cel·la A3.
-Accedir a Data | Validesa | Criteri.
-Triar, del desplegable Permet, l'opció Nombres complets (nombres enters). Desactivar l'opció Permet cel·les en blanc.
-Triar, del desplegable Dades, l'opció més gran que.
-Entrar el número 0 a la casella Minimum.
-No premer encara Acceptar i accedir a la fitxa Ajuda d'entrada.
-A la casella Títol, entrar el títol que tindrà el missatge que apareixerà en pantalla quan se seleccioni la cel·la A3. El títol pot ser: "Nombre inicial de grans".
-A la casella Ajuda d'entrada, introduir el missatge "Entreu el nombre de grans de la primera casella del tauler".
-Accedir, a continuació, a la fitxa Avís d'error.
-Mantindre activada l'opció Mostra un missatge d'error quan s'introdueixen valors no vàlids.
-A la casella Títol, entrar el títol del missatge d'error que sortirà en pantalla si algú entra un nombre que no sigui natural a la cel·la A3. En el vostre cas, podeu entrar el títol: "Error d'entrada de dades".
-Cal escriure, a la casella Missatge d'error, el missatge d'error que sortirà. En aquest cas, podria ser: "Cal entrar un nombre natural".
-És important remarcar que tant el missatge d'entrada com el d'error no són obligatoris perquè funcioni la validació de dades.
-Premer D'acord.
-Accedir a Data | Validesa | Criteri.
-Triar, del desplegable Permet, l'opció Nombres complets (nombres enters). Desactivar l'opció Permet cel·les en blanc.
-Triar, del desplegable Dades, l'opció més gran que.
-Entrar el número 0 a la casella Minimum.
-No premer encara Acceptar i accedir a la fitxa Ajuda d'entrada.
-A la casella Títol, entrar el títol que tindrà el missatge que apareixerà en pantalla quan se seleccioni la cel·la A3. El títol pot ser: "Nombre inicial de grans".
-A la casella Ajuda d'entrada, introduir el missatge "Entreu el nombre de grans de la primera casella del tauler".
-Accedir, a continuació, a la fitxa Avís d'error.
-Mantindre activada l'opció Mostra un missatge d'error quan s'introdueixen valors no vàlids.
-A la casella Títol, entrar el títol del missatge d'error que sortirà en pantalla si algú entra un nombre que no sigui natural a la cel·la A3. En el vostre cas, podeu entrar el títol: "Error d'entrada de dades".
-Cal escriure, a la casella Missatge d'error, el missatge d'error que sortirà. En aquest cas, podria ser: "Cal entrar un nombre natural".
-És important remarcar que tant el missatge d'entrada com el d'error no són obligatoris perquè funcioni la validació de dades.
-Premer D'acord.
4-Quina és la utilitat del format condicional? Que necessitem per poder-lo aplicar?
Permet establir un màxim de tres condicions per cel·la, que s'han de complir perquè les cel·les seleccionades tinguin un format determinat.
1. Creeu els formats de cel·les que voldreu fer servir en la formatació condicional. Recordeu que l'OpenOffice.org Calc només disposa de 5 estils (formats) de cel·la: Encapçalament, Encapçalament1, Per defecte, Resultat i Resultat2
2. Seleccioneu les cel·les que han de tenir el format condicional
3. Demaneu l'opció de menú Format | Formatació condicional…
4. Establiu en el diàleg la o les condicions (un màxim de 3)
5. Prémer el botó D'acord
1. Creeu els formats de cel·les que voldreu fer servir en la formatació condicional. Recordeu que l'OpenOffice.org Calc només disposa de 5 estils (formats) de cel·la: Encapçalament, Encapçalament1, Per defecte, Resultat i Resultat2
2. Seleccioneu les cel·les que han de tenir el format condicional
3. Demaneu l'opció de menú Format | Formatació condicional…
4. Establiu en el diàleg la o les condicions (un màxim de 3)
5. Prémer el botó D'acord
3-Com s'agrupen les funcions? Quines categories coneixes?
Les funcions s'agrupen a partir d'unes categories:
- Base de dades
- Data i hora
- Financer
- Informació
- Lògic
- Matemàtic
- Matriu
- Estadístic
- Full de càlcul
- Text
- Complement
- Base de dades
- Data i hora
- Financer
- Informació
- Lògic
- Matemàtic
- Matriu
- Estadístic
- Full de càlcul
- Text
- Complement
2-Quin tipus d'informació poden contenir les cel·les d'un full de càlcul?
1. Text
2. Nombres
3. Formules
2. Nombres
3. Formules
1- Saps la diferència entre les referències a les cel·les relatives, absolutes i mixtes?
Referències relatives: Les referències a cel·les del tipus A12, B30, C56 i D70, són referències relatives.
Referències mixtes: Les referències a cel·les del tipus $A12, $B30, C$56 i D$70, són referències mixtes.
Referències absolutes: Les referències a cel·les del tipus $A$12, $B$30, $C$56 i $D$70, són referències absolutes.
Referències mixtes: Les referències a cel·les del tipus $A12, $B30, C$56 i D$70, són referències mixtes.
Referències absolutes: Les referències a cel·les del tipus $A$12, $B$30, $C$56 i $D$70, són referències absolutes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)